1.Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Quim monzó 1952 és autor de contes i novel·les, i també escriu articles per a la premsa. Ha treballat com a dissenyador gràfic, traductor,cronista de guerra i col·laborador a la ràdio i a la televisió. En els seus relats, despulla la narració de tot element superflu per expressar la idea essencial, i fa un retrat colpidor de la societat i del pensament actuals a través de temes com la soledat, la incomunicació, la falsa imatge de la felicitat.
2.Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
"Qualsevol temps passat" parla de que abans les families es comunicaven molt i parlaven sempre del que havien fet durant el die i ara tothom mira la televisió o estan enganxats a l'ordinador i aquest fet ha provocat que les families ja no parlin tant quan estan tos reunits a casa.
3.Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
És un periodista, escriptor i traductor. Publica al diari La Vanguardia i al món a Rac 1.
Sobre temes que no són habitualment als llibres i gasta un tarannà antiintel·lectual que exaspera els culturalistes.
4.Quin tema predomina en la poesia actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
L'intimisme, pare (Jordi coca), parla dels problemes que han tingut un pare i un fill però ho transmet parlant d'un té amarg i un té dolç.
'intimisme reflecteix les experiències personals i la percepció cultural dem món que tenen els poetes.
5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
Des de aquesta pàgina es pot visualitzar la progrmació del teatre: http://www.tnc.cat/ca/obres-2009-2010 i jo triaria “A mi no em diguis amor “ perquè m'agraden molt les hstòries d'amor i aquesta en particular intenta lluitar per l'amor per sobre de tots els obstacles.
6.Fes, a mà o a ordinador, un esquema del context històric i literari de la literatura actual. Nota: s'ha d'entregar el dimarts, 11 de maig a les 13.00. És imprescindible esciure correctament els noms de les obres i els noms dels autors per aprovar l'exercic
font d'extracció: llibre e català i viquipedia
dilluns, 10 de maig del 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
unitat 9. La literatura de postguerra
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
Era un període abans de la guerra civil Espanyola (1936-1939) que va porta la misèria a tots els pobles.
Es la visió estrictament personal dels fets vistos en la guerra i es fa un retrat de la tragèdia col·lectiva.( en la literatura)
2. Fes l’exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
-candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
-Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
-crosses: Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central.
-estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts.
-esborradissa: Que fàcilment s’esborra.
3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Benvolguts parlamentaris.
Els hi escric aquesta carta perquè se’n adonin del que s’està produint en el món i del fet que he viscut, he trobat un nen totalment ferit per culpa de la guerra , es a dir la indumentària de la gerra.
El fet d’haver-me trobat aquest nen ma tocat mol el cor i crec que ha vostès també els hi tocaria el cor si anessin a veure aquest nens, perquè són víctimes que no tenen cap culpa, ja que per culpa de la guerra hi ha nens que ni tan sols sobreviuen.
Senyors parlamentaris jo crec que haurien d’informar-se de la situació que molts nens i nenes estan bisquent i per culpa d’això son infeliços i marginats i així veurien les males condicions en les que estan bisquent, i des del meu punt de vista jo crec que intentarien canviar-ho.
4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Es una tècnica literària que intenta plasmar en el paper el flux de pressió del mon real i el mon interior, imaginat per algun dels protagonistes. La plaça del diamant
font d'estracció: diec2, viquipedia i llibre de text llengua catalana.
Era un període abans de la guerra civil Espanyola (1936-1939) que va porta la misèria a tots els pobles.
Es la visió estrictament personal dels fets vistos en la guerra i es fa un retrat de la tragèdia col·lectiva.( en la literatura)
2. Fes l’exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
-candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
-Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
-crosses: Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central.
-estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts.
-esborradissa: Que fàcilment s’esborra.
3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Benvolguts parlamentaris.
Els hi escric aquesta carta perquè se’n adonin del que s’està produint en el món i del fet que he viscut, he trobat un nen totalment ferit per culpa de la guerra , es a dir la indumentària de la gerra.
El fet d’haver-me trobat aquest nen ma tocat mol el cor i crec que ha vostès també els hi tocaria el cor si anessin a veure aquest nens, perquè són víctimes que no tenen cap culpa, ja que per culpa de la guerra hi ha nens que ni tan sols sobreviuen.
Senyors parlamentaris jo crec que haurien d’informar-se de la situació que molts nens i nenes estan bisquent i per culpa d’això son infeliços i marginats i així veurien les males condicions en les que estan bisquent, i des del meu punt de vista jo crec que intentarien canviar-ho.
4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Es una tècnica literària que intenta plasmar en el paper el flux de pressió del mon real i el mon interior, imaginat per algun dels protagonistes. La plaça del diamant
font d'estracció: diec2, viquipedia i llibre de text llengua catalana.
dimarts, 20 d’abril del 2010
Rèpas unitats 7 i 8
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte esxpressa el receptor de l'acció i el complement directe és el complemente més relacionat amb el verb i és de fet una extenció del significat verbal.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no ho dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
La literatura social, la literatura existencial, la literatura experimental,la literatura dels anys trenta i les avantguardes.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé. S’hi acostuma.de règim verbal
b) Porta els comptes a l'avi. Els hi porta. complement directe + complement indirecte
c) Es recorda de tot el que li deuen. Se’n recorda. de règim verbal.
d) Compra joguines als nebots. Els les compra. complement directe + complement indirecte
e) Explica el que vol als seus amics. Els el explica. complement directe + complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família. S’hi nega.de règim verbal.
g) Fa el que vol. Ho fa. complement directe.
El complement indirecte esxpressa el receptor de l'acció i el complement directe és el complemente més relacionat amb el verb i és de fet una extenció del significat verbal.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no ho dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
La literatura social, la literatura existencial, la literatura experimental,la literatura dels anys trenta i les avantguardes.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé. S’hi acostuma.de règim verbal
b) Porta els comptes a l'avi. Els hi porta. complement directe + complement indirecte
c) Es recorda de tot el que li deuen. Se’n recorda. de règim verbal.
d) Compra joguines als nebots. Els les compra. complement directe + complement indirecte
e) Explica el que vol als seus amics. Els el explica. complement directe + complement indirecte
f) Es nega a treballar amb la família. S’hi nega.de règim verbal.
g) Fa el que vol. Ho fa. complement directe.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Unitat 8.
1.Defineix els moviments d’avantguarda i explica’n quatre.
Futurisme: exaltació de la màquina, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletres.
Cubisme: sintaxi trencada, incorporació d’elements visuals.
Surrealisme: persecució de l’alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l' inconscient i l’assoliment d’un estat diferent.
Dadaisme: postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l’art, i la política tradicionals.
Naturalisme: Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l’entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Que quant dorm veu les coses clares, és a dir tal i com ell les veu. El món que percep com a real és el de la vetlla.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V.Foix: diferent,original,imaginatiu.
Carles Riba:sentimental,pur,emotiu.
Tomàs Garcés:innovador,sentimental,passional
Sebastià Juan Arbó:trist,fort,dràmatic
Josep Maria se Sagarra:conflictiu, trebalaldor,
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5.Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: forma del peu de l’ocell.
b)Fonedissa: que és fon.
c)Escorça: No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
d)Lleu:lleuger
e)Colgar: Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc.
f)Fugissera: que passa ràpid.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina és molt pessimista no té il•lusió per res perquè diu que la seva vida es una rutina i que ningú la coneix com a persona sinó com a la noia del Cafè Marina.
El Claudi vol viure la vida i conèixer gent.
Font d'estracció:llibre de català i diccionari de llengua catalana
Futurisme: exaltació de la màquina, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletres.
Cubisme: sintaxi trencada, incorporació d’elements visuals.
Surrealisme: persecució de l’alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l' inconscient i l’assoliment d’un estat diferent.
Dadaisme: postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l’art, i la política tradicionals.
Naturalisme: Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l’entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Que quant dorm veu les coses clares, és a dir tal i com ell les veu. El món que percep com a real és el de la vetlla.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V.Foix: diferent,original,imaginatiu.
Carles Riba:sentimental,pur,emotiu.
Tomàs Garcés:innovador,sentimental,passional
Sebastià Juan Arbó:trist,fort,dràmatic
Josep Maria se Sagarra:conflictiu, trebalaldor,
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5.Si cal, consulta el diccionari:
a)petjada: forma del peu de l’ocell.
b)Fonedissa: que és fon.
c)Escorça: No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
d)Lleu:lleuger
e)Colgar: Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc.
f)Fugissera: que passa ràpid.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.
La Caterina és molt pessimista no té il•lusió per res perquè diu que la seva vida es una rutina i que ningú la coneix com a persona sinó com a la noia del Cafè Marina.
El Claudi vol viure la vida i conèixer gent.
Font d'estracció:llibre de català i diccionari de llengua catalana
dilluns, 15 de març del 2010
3,4 i 5
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal
La bicicleta es un dels mitjans de transport més econòmic i fàcil de utilitzar per anar a l'escola però com totes les coses té avantatges i desavantatges.
Els avantatges que té anar amb bicicleta a l'institut són: no necessita gasolina ni cap tipus de combustible, va bé per a la salut ja que a la vegada que et facilita l'accés a l'escola fas esport,una altre avantatge és que amb la bicicleta arribàs abans que anant caminant.
Els desavantatges que comporta anar amb bicicleta a l'institut són: has de buscar un lloc on aparcar la bicicleta, si vius molt lluny pots arribar suat a l'institut,un altre desavantatge es el tenir que porta la motxilla ja que fa més pes i la bicicleta va més a poc a poc perquè no pots anar ràpid.
En conclusió la bicicleta es un bon mètode de transport per anar al institut però comporta uns desavantatges que no són del tot gaire importants però són desavantatges.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ha estat (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’ hem tret força de la bóta.
b) La meva germana Eulàlia me n’ explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell
d) En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat aquell a en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
llibre de català
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal
La bicicleta es un dels mitjans de transport més econòmic i fàcil de utilitzar per anar a l'escola però com totes les coses té avantatges i desavantatges.
Els avantatges que té anar amb bicicleta a l'institut són: no necessita gasolina ni cap tipus de combustible, va bé per a la salut ja que a la vegada que et facilita l'accés a l'escola fas esport,una altre avantatge és que amb la bicicleta arribàs abans que anant caminant.
Els desavantatges que comporta anar amb bicicleta a l'institut són: has de buscar un lloc on aparcar la bicicleta, si vius molt lluny pots arribar suat a l'institut,un altre desavantatge es el tenir que porta la motxilla ja que fa més pes i la bicicleta va més a poc a poc perquè no pots anar ràpid.
En conclusió la bicicleta es un bon mètode de transport per anar al institut però comporta uns desavantatges que no són del tot gaire importants però són desavantatges.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ha estat (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’ hem tret força de la bóta.
b) La meva germana Eulàlia me n’ explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell
d) En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat aquell a en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
llibre de català
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat a el nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo de haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava amb prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat per que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava de el mal tràngol que estava passant el seu amic.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat a el nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo de haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava amb prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat per que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava de el mal tràngol que estava passant el seu amic.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c)Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c)Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un termini curt de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat visions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
b) El gerent i l’apoderat han defensat visions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
dimecres, 3 de març del 2010
Modernisme i Noucentisme
1. Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Pompeu Fabra va ser la persona que va inventar les normes otrogàfiques en català mitjançant les seves obres.
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
Modernisme: moviment artístic que proposava la renovació de totes les arts.
Noucentisme: moviment cultural que es proposa modernitzar Catalunya.
Font d'estracció: llibre català
Pompeu Fabra va ser la persona que va inventar les normes otrogàfiques en català mitjançant les seves obres.
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
Modernisme: moviment artístic que proposava la renovació de totes les arts.
Noucentisme: moviment cultural que es proposa modernitzar Catalunya.
Font d'estracció: llibre català
diumenge, 21 de febrer del 2010
Romanticisme i Realisme
1. Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:
a) Romanticisme : època en la que valoren molt els sentiments i la natura, es busca evasió en la fantasia, es valora mol la creativitat i hi ha cert interès per la historia.
b) Costumisme: parla de la realitat utilitzant personatges quotidians, situacions i llocs típics.
c) Realisme: parla de la societat actual.
d) Naturalisme: fa un estudi científic de la realitat.
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Jacint Verdaguer entén la poesia Romanticisme com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Va conrear el Teatre.Unes de les seves obres va ser Mar i cel ,Terra baixa.
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Sinclo dins del Realisme perquè descriu la societat catalana del moment.
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
FONT D'ESTRACCIÓ: LLIBRE DE CATALÀ I VIQUIPÈDIA
a) Romanticisme : època en la que valoren molt els sentiments i la natura, es busca evasió en la fantasia, es valora mol la creativitat i hi ha cert interès per la historia.
b) Costumisme: parla de la realitat utilitzant personatges quotidians, situacions i llocs típics.
c) Realisme: parla de la societat actual.
d) Naturalisme: fa un estudi científic de la realitat.
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Jacint Verdaguer entén la poesia Romanticisme com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Va conrear el Teatre.Unes de les seves obres va ser Mar i cel ,Terra baixa.
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Sinclo dins del Realisme perquè descriu la societat catalana del moment.
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
FONT D'ESTRACCIÓ: LLIBRE DE CATALÀ I VIQUIPÈDIA
dilluns, 15 de febrer del 2010
Renaixement,Barroc,Neoclassicisme
1. Renaixement. La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
b) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
-Del Barroc català.
3. Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis i Ramis.
Lucrècia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
FONT D'ESTRACCIÓ: llibre català i viquipèdia
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
b) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
-Del Barroc català.
3. Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis i Ramis.
Lucrècia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
FONT D'ESTRACCIÓ: llibre català i viquipèdia
Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
2)
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
Es conserven 18 poemes:
-Estramps,Los Enuigs,Lo Setge d'amor.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
-Alliberació de la llengua provençal als poemes,composició en català.
-Creació d' una poètica més original en els temes dels que tracta i molt més personal.
-Anàlisi racional i reflexiu de l'experiència amorosa.
-Explicació de la contradicció entre l' amor carnal i l' espiritual.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
VELES E VENTS (CATALÀ ACTUAL)
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
VELES E VENTS (RAIMON)
Ausiàs MarchVeles e vents han mos desigs complirfacent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tremuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.. . . . . . . . . . Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé.Jo tem la mort per no ser-nos absent,perquè amor, per mort, és a nul.lat;mas jo no creu que mon voler sobratspusca esser per tal departiment.Jo só gelós de vostre escàs voler,que, jo morint, no meta mi en bolit.Sol est pesnsar me tol del món delit,car, nos vivint, no creu se pusca fer:après ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit.E, jo forçat d'aquest món ser eixit,tot lo meu mal serà vós no veer.. . . . . . . . . . Amor, de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé
Conclusió: Fa una reflecció sobre la vida i la mort utilitzanT la força del vent.
FONT D'ESTRACCIÓ :llibre català i viquipèdia(per l'activitat de Jaume roig i Jordi de sant Jordi i Ausiàs March)
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
Es conserven 18 poemes:
-Estramps,Los Enuigs,Lo Setge d'amor.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
-Alliberació de la llengua provençal als poemes,composició en català.
-Creació d' una poètica més original en els temes dels que tracta i molt més personal.
-Anàlisi racional i reflexiu de l'experiència amorosa.
-Explicació de la contradicció entre l' amor carnal i l' espiritual.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
VELES E VENTS (CATALÀ ACTUAL)
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
VELES E VENTS (RAIMON)
Ausiàs MarchVeles e vents han mos desigs complirfacent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tremuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.. . . . . . . . . . Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé.Jo tem la mort per no ser-nos absent,perquè amor, per mort, és a nul.lat;mas jo no creu que mon voler sobratspusca esser per tal departiment.Jo só gelós de vostre escàs voler,que, jo morint, no meta mi en bolit.Sol est pesnsar me tol del món delit,car, nos vivint, no creu se pusca fer:après ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit.E, jo forçat d'aquest món ser eixit,tot lo meu mal serà vós no veer.. . . . . . . . . . Amor, de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé
Conclusió: Fa una reflecció sobre la vida i la mort utilitzanT la força del vent.
FONT D'ESTRACCIÓ :llibre català i viquipèdia(per l'activitat de Jaume roig i Jordi de sant Jordi i Ausiàs March)
Jaume Roig
1)
a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig
Jaume Roig va néixer a València. Roig va ser burges.
Abans de ser escriptor havia sigut metge.
Les seva obra més importants va ser:
-l'espill o llibre de les dones
b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.
1.Les seves obres tenien l’ intenció de divertir.
2.Feia una sàtira contra les dones
a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig
Jaume Roig va néixer a València. Roig va ser burges.
Abans de ser escriptor havia sigut metge.
Les seva obra més importants va ser:
-l'espill o llibre de les dones
b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.
1.Les seves obres tenien l’ intenció de divertir.
2.Feia una sàtira contra les dones
dilluns, 25 de gener del 2010
L'obra de Tirant lo Blanc va ser important perquè va ser la primera novel•la on va aparèixer un personatge de carn i ossos. Els personatges eren quotidians,amb sentiments i defectes.
Aquesta novel•la s’oposa l'abandó de les idees medievals i l'apropiació de les idees burgeses.
Els llibres de cavalleries: és versemblant i això vol dir que els fets que narra el llibre no hagin passat a la realitat
Novel•la cavalleresca: és inversemblant i això vol dir que els fets que narra la novel•la poden haver passat en la realitat.
Fonts consultades: viquipèdia,llibre català,explicació professora de català.
Aquesta novel•la s’oposa l'abandó de les idees medievals i l'apropiació de les idees burgeses.
Els llibres de cavalleries: és versemblant i això vol dir que els fets que narra el llibre no hagin passat a la realitat
Novel•la cavalleresca: és inversemblant i això vol dir que els fets que narra la novel•la poden haver passat en la realitat.
Fonts consultades: viquipèdia,llibre català,explicació professora de català.
dilluns, 18 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
