1. Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:
a) Romanticisme : època en la que valoren molt els sentiments i la natura, es busca evasió en la fantasia, es valora mol la creativitat i hi ha cert interès per la historia.
b) Costumisme: parla de la realitat utilitzant personatges quotidians, situacions i llocs típics.
c) Realisme: parla de la societat actual.
d) Naturalisme: fa un estudi científic de la realitat.
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Jacint Verdaguer entén la poesia Romanticisme com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Va conrear el Teatre.Unes de les seves obres va ser Mar i cel ,Terra baixa.
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Sinclo dins del Realisme perquè descriu la societat catalana del moment.
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
FONT D'ESTRACCIÓ: LLIBRE DE CATALÀ I VIQUIPÈDIA
diumenge, 21 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Renaixement,Barroc,Neoclassicisme
1. Renaixement. La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
b) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
-Del Barroc català.
3. Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis i Ramis.
Lucrècia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
FONT D'ESTRACCIÓ: llibre català i viquipèdia
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
b) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
-Del Barroc català.
3. Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis i Ramis.
Lucrècia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
FONT D'ESTRACCIÓ: llibre català i viquipèdia
Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
2)
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
Es conserven 18 poemes:
-Estramps,Los Enuigs,Lo Setge d'amor.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
-Alliberació de la llengua provençal als poemes,composició en català.
-Creació d' una poètica més original en els temes dels que tracta i molt més personal.
-Anàlisi racional i reflexiu de l'experiència amorosa.
-Explicació de la contradicció entre l' amor carnal i l' espiritual.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
VELES E VENTS (CATALÀ ACTUAL)
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
VELES E VENTS (RAIMON)
Ausiàs MarchVeles e vents han mos desigs complirfacent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tremuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.. . . . . . . . . . Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé.Jo tem la mort per no ser-nos absent,perquè amor, per mort, és a nul.lat;mas jo no creu que mon voler sobratspusca esser per tal departiment.Jo só gelós de vostre escàs voler,que, jo morint, no meta mi en bolit.Sol est pesnsar me tol del món delit,car, nos vivint, no creu se pusca fer:après ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit.E, jo forçat d'aquest món ser eixit,tot lo meu mal serà vós no veer.. . . . . . . . . . Amor, de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé
Conclusió: Fa una reflecció sobre la vida i la mort utilitzanT la força del vent.
FONT D'ESTRACCIÓ :llibre català i viquipèdia(per l'activitat de Jaume roig i Jordi de sant Jordi i Ausiàs March)
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
Es conserven 18 poemes:
-Estramps,Los Enuigs,Lo Setge d'amor.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
-Alliberació de la llengua provençal als poemes,composició en català.
-Creació d' una poètica més original en els temes dels que tracta i molt més personal.
-Anàlisi racional i reflexiu de l'experiència amorosa.
-Explicació de la contradicció entre l' amor carnal i l' espiritual.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
VELES E VENTS (CATALÀ ACTUAL)
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
VELES E VENTS (RAIMON)
Ausiàs MarchVeles e vents han mos desigs complirfacent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tremuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.. . . . . . . . . . Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé.Jo tem la mort per no ser-nos absent,perquè amor, per mort, és a nul.lat;mas jo no creu que mon voler sobratspusca esser per tal departiment.Jo só gelós de vostre escàs voler,que, jo morint, no meta mi en bolit.Sol est pesnsar me tol del món delit,car, nos vivint, no creu se pusca fer:après ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit.E, jo forçat d'aquest món ser eixit,tot lo meu mal serà vós no veer.. . . . . . . . . . Amor, de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:a joc de daus vos acompararé
Conclusió: Fa una reflecció sobre la vida i la mort utilitzanT la força del vent.
FONT D'ESTRACCIÓ :llibre català i viquipèdia(per l'activitat de Jaume roig i Jordi de sant Jordi i Ausiàs March)
Jaume Roig
1)
a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig
Jaume Roig va néixer a València. Roig va ser burges.
Abans de ser escriptor havia sigut metge.
Les seva obra més importants va ser:
-l'espill o llibre de les dones
b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.
1.Les seves obres tenien l’ intenció de divertir.
2.Feia una sàtira contra les dones
a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig
Jaume Roig va néixer a València. Roig va ser burges.
Abans de ser escriptor havia sigut metge.
Les seva obra més importants va ser:
-l'espill o llibre de les dones
b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.
1.Les seves obres tenien l’ intenció de divertir.
2.Feia una sàtira contra les dones
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
